Qui era en Josep Badosa?

Gràcies a l'excel·lent treball de recerca que ha realitzat l'estudiant de l'Escola d'Art d'Olot, Anna Marull, ara coneixem amb més detall la vida i obra de Josep Badosa. Tot seguit en teniu un extracte:

Josep Badosa i Rauli va néixer a Capsec (La Garrotxa) el 1889 i va morir al 1965, quan va tornar a viure a Olot. Va començar a dibuixar a casa seva, de forma autodidacta, i quan va voler estudiar en el camp de les belles arts, la seva sorpresa va ser que va obtenir una beca per estudiar a París.

El París de principis de segle fascina a en Josep, l’ebullició artística de l’època no el deixa indiferent i ben aviat contacta amb la bohèmia parisina, apadrinat per un personatge d’excepció: Pablo Picasso. És precisament d’aquesta relació amb Picasso que en sorgeix “Les senyoretes d’Avinyó”, obra cabdal del cubisme que deu el seu nom a l’empresari de varietats Jofre Avinyó, veí d’Olot i conegut per tenir una de les primeres cases de cites de Catalunya. Tot i no poder confirmar la teoria que la idea del quadre era d’en Josep Badosa, sembla ser que una de les prostitutes que s’hi dibuixen, era una olotina molt famosa en aquella època.

Ben aviat el contacte amb Picasso el fa conèixer altres artistes com Marcel Duchamp. Aquí comença la seva etapa dadaista. Tot i això, aquesta etapa es veurà estroncada per l’obra “La Font”. En realitat “La Font” era una idea que va proposar en Josep Badosa i que va firmar com a R.Butt però que el seu “amic” Duchamp li va robar. Duchamp sempre es va considerar autor de l’obra però el cert és que la latrina utilitzada per aquesta obra es fabricava a Sant Feliu de Llobregat i la seva distribució sols arribava a Catalunya. La llegenda diu que “La Font” de Duchamp, o de Badosa en realitat, va sorgir dels lavabos de l’Orfeó Olotí.

Decebut per la traïció de Duchamp, en Josep Badosa se’n va a Madrid el 1922 on passarà a ser professor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, allà tindrà com a alumne un jove figuerenc amb el que conrearà una gran amistat que durarà molts anys: Salvador Dalí. Anys més tard el geni de Figueres li dedicaria l’obra “El Gran Masturbador”, fruït de les llargues estones junts a la capital espanyola.

Amb Salvador Dalí coneixerà també a Federico García Lorca i sobretot Luís Buñuel, que l’engrescarà en un projecte que al cap d’uns anys es convertiria en “Un Chien Andalou”.

De fet, és gràcies a aquest projecte que en Josep Badosa torna a París. Allà coneix a l’André Breton, puntal del moviment surrealista. És llavors quan en Josep Badosa comença a fer les seves primeres obres multidisciplinars, creant el “Badodisme”, una nova avantguarda artística on la natura i el nu interactuen essencialment.

Amb l’esclat de la Guerra, i encara a París, en Josep Badosa es posiciona a favor de la república i és per això que projecta obres badodístiques com “El Tir al Feixista”, o la sèrie “Mares de Generals Espanyols”, en col·laboració amb els prostíbuls parisencs, que s’hi sumaren en gratitud amb un dels seus clients més assidus.

Després de l’ocupació nazi, l’any 1946 en Josep Badosa decideix creuar l’Atlàntic i instal·lar-se a Nova York on s’ha traslladat l’activitat artística mundial. Combinarà la seva activitat artística amb classes al Carnegie Institute of Technology.

Els anys 50 van ser uns anys complicats per a en Josep Badosa que veuria com una altra de les seves obres “Caca-nyola”, era àmpliament superada per Piere Manzoni amb la seva “Merda d’artista”. Altra vegada en Josep Badosa es quedava a les portes de l’èxit.

L’any 1964 vivint ja a Olot, altra vegada, en Josep Badosa decideix fer un pas més enllà en la seva obra i fascinat per la nova societat de consum decideix crear l’obra d’art “Ratafia Russet”, amb tant mala fortuna que un jove alumne que havia conegut a Nova York el visita a la seva masia pairal a Llocalou. El nom de l’alumne, és prou conegut, Andy Warhol, i el què succeirà també: Warhol plagia i la idea d’en Josep Badosa i deixa sumit el geni olotí en una depressió que l’acompanyarà fins els seus últims dies.